La Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell presenta l’exposició “Galerie Mirador. París 1948-1955”, sala d’art impulsada per exiliats catalans, amics de Fenosa, al centre de la Place Vendôme de París. La mostra, que estarà oberta entre el 28 de setembre de 2019 i el febrer de 2020, ha comptat amb el suport de l’Association de bourses internationales pour la création artistique (ABICA) i l’ aportació documental de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir de Poblet i reconstrueix la història de les exposicions que hi varen tenir lloc i que suposa una descoberta sobre el dinamisme dels exiliats catalans.
La Galerie MIRADOR s’obre al públic el mes de desembre de 1948, al número 17 de la Place Vendôme de París. Víctor Hurtado i Lluís Montanyà havien creat una societat d’exportació i importació de productes amb el nom de “Montaner”. Tots dos s’afegeixen a la Rosita Castelucho, (Els Castelucho varen proveir a Picasso la tela i el bastidor del Gernika), que aporta el seu fons d’obres, objectes i gravats, i Just Cabot, que lliura el seu gruix de llibres, que s’instal·la com a llibreria en el subsòl de la sala. A la façana llueix un rètol amb el nom de MIRADOR, seguint la tipografia del setmanari fundat per Amadeu Hurtado, pare de Víctor Hurtado l’any 1929 a Barcelona.
La Galeria va restar oberta fins a 1956, i va tenir el seu primer període fins al 1951, quan Rosita Castelucho i Just Cabot trenquen la societat amb Víctor Hurtado i Lluís Montanyà, que regeixen la galeria fins al 1956.
L’exposició de la Fundació Fenosa il·lustra totes les exposicions rellevants dels artistes que hi van exposar i els projectes frustrats, com les mostres de pintures de Mercè Rodoreda i d’escultures de Josep Granyer.
En el primer període destaquen les exposicions de Pompeu Audivert i dels Groupe des XV, un grup de fotògrafs es va congriar en una reunió el dia 8 de març de 1946 a l’estudi del fotògraf André Garban per promoure una associació per reivindicar la “vrai photographie” i la pràctica del negatiu perfecte. També la de MARIA SANMARTÍ, mare del pintor Antoni Clavé, amb un prefaci fet per Josep Palau i Fabre, l’escultor suís Roland Duss i Hervé Masson, germà dels poetes André i Loys Masson. L’any 1949 arriba a França i una de les primeres exposicions és aquesta de la Galerie Mirador. Hi exposà 26 obres i el catàleg duia un text del seu germà Loys MASSON. També hi va exposar el llibertari Miguel García Vivancos, que va ser lloat per Andrè Breton.
A la segona etapa de la Galeria destaquen les mostres de Claudine Hurwitz, Antonio Suarez -que després va ser fundador del Grup El Paso-, Marianne Peretti, que és avui dia una de les artistes més reputades del Brasil, on ha desenvolupat una llarga i prolífica trajectòria d’ençà del 1953, quan es trasllada a Sao Paulo i coneix l’ arquitecte Oscar Niemeyer, amb qui es casa i col·labora en projectes com en els vitralls de la Catedral de Brasilia; Rolf Hirshland, Nino Giuffrida, el pintor japonès, Key Sato, amic fraternal de Fenosa, que escriu el pròleg del catàleg i demana un altre a Jean Cocteau, Zygmund Landau, Pierre Henry, Jean Camberoque o Georges Ribemont Dessaignes.
Un projecte que no va prosperar va ser la mostra de pintures de Mercè Rodoreda. En una carta a Joan Prat, de data 6 de juliol de 1953, l’escriptora li diu:
“Ahir, diumenge, al matí vaig fer un cinquè quadre. Ja tinc estil i un món. Els dos quadres primers em semblen sense cap mena d’ interès. L’exposició serà d’aquí un parell de mesos a Mirador”.
A finals de 1954 Mercè Rodoreda avisa a Lluís Montanyà que es crea a la seu de l’Organització Mundial de la Salut un servei semblant al de la Unesco. Gràcies a Eugeni Xammar aconsegueix aquest treball i es trasllada a viure a Ginebra l’any 1955.
