El proper dissabte 17 de juny, a les 12.30h, la Fundació Apel·les Fenosa acollirà la inauguració de la mostra “Coco Chanel, Apel·les Fenosa i el Ballet Bacchanale”, en un acte obert al públic on es celebrarà també la concessió del Premi Nacional de Cultura 2017 a la Fundació.
L’exposició reprodueix alguns dels objectes del Ballet, realitzats sota la coordinació de l’escultor Philippe Lavaill, director de l’Aula d’Escultura de Recerca Fenosiana del Vendrell, i els seus alumnes.
El dia de la inauguració de la mostra es farà una performance amb actors que duran aquests objectes sota la música wagneriana triada pel Ballet.
En el mateix acte, la Fundació Apel·les Fenosa compartirà amb els assistents el PREMI NACIONAL DE CULTURA 2017. També es farà la inauguració de la restauració de la GÀRGOLA de la torre medieval de la Casa del Portal del Pardo.
El Ballet Bacchanale de Salvador Dalí (fragments extrets del Catàleg)
El Ballet s’havia d’estrenar a Londres el setembre de 1939, però la declaració de Guerra ho va complicar. Finalment es va estrenar a Nova York al novembre de 1939. Dalí no volia, ja que Chanel no va deixar viatjar el vestuari que ja estava fet. Finalment va ser un èxit a Nova York i Dalí ho va acceptar.
El projecte ha investigat tot el que ja estava fet abans de l’estrena a Nova York i com Dalí i Chanel ho preparaven, i com Fenosa va col·laborar en els objectes i com un altre exiliat, Antonio Canovas del Castillo, també hi va col·laborar.
En concret, Apel·les Fenosa col·labora en l’execució dels objectes del Ballet al costat de Coco Chanel i d’aquesta relació neix un amor que els farà conviure junts al mes de setembre de 1939.
Dalí s’estava a Font Romeu i donava instruccions des de la distància.
Una de les figures executades per tots dos és el cap de la figura de “Leda”, que és una imatge molt daliniana. Fenosa va realitzar un dibuix preparatori i en una fotografia de la mostra apareix Coco Chanel posant el casc amb el cigne al mateix Fenosa.
Totes aquestes figures s’executen als tallers de Chanel, a la Rue Cambon de París, l’agost de 1939. Fenosa s’ instal·la a l’ Hotel Ritz el mes de setembre i, després, cedeix l’habitació de l’hotel a Jean Cocteau i aquest cedeix a Fenosa el seu apartament. D’ aquesta manera tots dos són prop de la Rue Cambon.
Una de les figures centrals del ballet és el “Cavaller de la Mort”: Dalí imagina un ballarí dins d’un paraigua gegant. Aparentment és un esquelet dins d’un paraigua invertit. Fenosa dibuixa diverses opcions per una peu d’ au. Aquests dibuixos i fotografies són l’únic testimoni que existeix. Chanel troba una solució original per aquest peu incòmode pels ballarins: el fa fictici i es mou mentre el ballarí du les cames negres i l’espectador només veu una cama ortopèdica en moviment.
A començament de setembre de 1939 tanquen l’Hotel de Font Romeu i els Dalí tornen a París. França declara la Guerra a Alemanya. El dia 10 de setembre els Dalí són a París, després marxen a Arcachon. La Companyia dels Ballets Russos suspèn l’espectacle i el dia 14 de setembre Massine arriba a New York. És el primer que arriba i comença a fer càsting a 6 nois i 6 noies amb la voluntat d’estrenar el Ballet a Nova York. Tres setmanes després de la declaració de Guerra, Chanel tanca els tallers. Chanel es nega a deixar viatjar els seus vestits i objectes a Nova York si no viatgen amb Dalí. E. James escriu als Dalí per dir que Barbara Karinska podria fer els vestits a Nova York. E. James escriu als Dalí dient que un criat seu duria els vestits de Chanel. Dalí escriu a Edward James demanant-li que parli amb Massine per ajornar l’estrena de la Bachannale. James li diu que és impossible ja que Massine en té tots els drets.
Finalment, Karinka fa els nous vestits i el 9 de novembre s’estrena la Bacchanale a Nova York, amb un gran èxit.
