Aquest dimecres, a dos quarts de vuit del vespre, José Vaccaro presenta a l’emblemàtica sala de les Catifes del Museu Deu la seva última novel·la “Conjura Gaudí”, que explica com un atemptat terrorista contra el temple de la Sagrada Família causa tres mil morts.
L’autor ha estat Premi “Isla de las Letras” per la novel·la “Ángeles Negros”, sempre sota el gènere de la novel·la negra; ha escrit també altres lectures interessants com ara “La Vía Láctea”, “La Granja”, “Catalonia Paradís”, “Tablas”, “El Invitado de Nunca Jamás” i “No dar papaya”, que han estat presentades a importants esdeveniments d’aquest gènere com: Getafe negro, bcnegra, Aragón negro, La Semana de Gijón o Cubelles Noir.
Vaccaro és també col·laborador habitual de diverses pàgines literàries amb relats i ressenyes, en particular a Narrativas, dirigida per Carlos Manzano i també a Culturamas.
José Vaccaro és advocat, arquitecte i escriptor; ha estat també professor de la càtedra d’Estructures a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Per tots aquests motius ha pogut donar a la seva novel·la, Conjura Gaudí, el màxim rigor i precisió, a més d’haver participat en vàries plataformes veïnals oposades a la construcció del túnel de l’AVE, que circula sota terra a escassos metres del temple gaudinià. Vaccaro utiliza l’existència d’aquest túnel com ariet per a l’atac.
Però aquesta novel·la és també un homenatge a la figura d’Antoni Gaudí i Cornet, arquitecte de la Sagrada Família. Un home avançat al seu temps pel fet d’utilitzar estructures laminars, que tan sols 50 anys després de la seva mort s’utilitzaren en la construcció de l’Òpera de Sydney. Sumament religiós, creia en la Creació divina, de la qual es declara un humil imitador: “El gran llibre, sempre obert que hem de llegir és el de la Natura”.
Les dues paraules que donen títol a la novel·la, “Conjura” i “Gaudí”, enfronten el món negatiu a la personalitat de Gaudí, sempre positiu, transparent i creatiu. I d’altra banda, les il·lustracions del llibre, deixant a part aquelles que es refereixen a la logística de l’atemptat al temple, reflecteixen la bellesa d’alguna de les seves obres, com són la cripta de la Colònia Güell, La Casa Batlló o la Casa Milà… amb la finalitat de submergir el lector en un oasi de pau enmig de la negror de la trama.
